L’odi i el radicalisme violent són dos dels reptes més importants a què ens enfrontem no només a l’àmbit europeu, sinó també arreu del món. El mateix Consell d’Europa adverteix els estats membres de la necessitat i prioritat d’adoptar les mesures oportunes per posar límit a aquests fenòmens i d’iniciar camins estratègics comuns.

La campanya “Contra l’odi i el radicalisme (violent) En Som Més” té precisament aquest objectiu: prevenir i sensibilitzar sobre el discurs de l’odi i la radicalització violenta. Es duu a terme amb la col·laboració del Ministeri de Justícia; el Ministeri de l’Interior (Secretaria d’Estat de Seguretat i CITCO); el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (CNIIE); el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social (Secretaria General d’Immigració i Emigració i OBERAXE); el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (Secretaria d’Estat de Serveis Socials i Igualtat); la Xarxa Aware (Alliance of Women Against Radicalization and Extremism); FeSP-UGT a través d’Aula Intercultural; l’ONG Jóvenes y Desarrollo, i Google, a través de la iniciativa global YouTube Creators for Change.

En Som Més es divideix en dos eixos de treball principals:

1. Formació: tallers dirigits a més de 28.000 joves a escoles i centres de tot el país que inclouen el desenvolupament de material didàctic i jocs de rol per facilitar la comprensió d’alumnes, pares i professors.
2. Sensibilització: campanya de comunicació que inclou, entre d’altres, col·laboracions amb creadors, que ajudaran a amplificar missatges positius a través dels seus vídeos a partir del 2018.

Volem que totes les persones tinguin la possibilitat de participar-hi i d’expressar que En Som Més contra l’odi i el radicalisme. Amb aquesta finalitat, us convidem a pujar una selfie al revés, perquè tots donem la volta al comportament a les xarxes socials, i a compartir la vostra selfie amb les etiquetes #DaleLaVuelta #SomosMás. Després, desafieu els vostres amics.

Volem que totes les persones tinguin la possibilitat de participar i expressar que En Som Més contra l’odi i el radicalisme. Amb aquesta finalitat, convidem tothom a representar el concepte d’“En Som Més” a través del dibuix d’un “ +1” al palmell de la mà i a compartir la seva foto, vídeo o gif amb l’etiqueta #yomesumo, o bé a utilitzar els gif i recursos disponibles a la web del projecte per tal de difondre el missatge.

Esperem que aquesta iniciativa tingui un bon acolliment per part dels joves, però també per part de la societat en general (organitzacions, altres institucions, experts, etc.), i que sigui un vehicle de prevenció i sensibilització davant reptes globals tan importants com el racisme, la xenofòbia, la radicalització, el sexisme i l’homofòbia.

Pensem que aquests creadors estan sensibilitzats i compromesos en la lluita contra el discurs de l’odi i que, des del seu lloc, tenen molt a aportar al projecte. A més, la seva participació serà de gran ajuda a l’hora d’amplificar el missatge a la societat, sobretot entre els més joves.

La campanya En Som Més es duu a terme amb la col·laboració de: YouTube, el Govern d’Espanya (en concret, el Ministeri de Justícia; el Ministeri de l’Interior (Secretaria d’Estat de Seguretat i CITCO); el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (Centre Nacional d’Innovació i Recerca Educativa); el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social (Secretaria General d’Immigració i Emigració i OBERAXE); el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (Secretaria d’Estat de Serveis Socials i Igualtat, a través de l’Institut de la Dona i per a la Igualtat d’Oportunitats i d’INJUVE); la Xarxa Aware (Alliance of Women Against Radicalization and Extremism); FeSP-UGT (Aula Intercultural) i l’ONG Jóvenes y Desarrollo.

Totes les parts implicades han contribuït a la realització del projecte. L’aportació financera prové de Google.org i s’ha destinat al desenvolupament de la identitat visual, dels continguts i dels materials de difusió de la campanya Somos Más.

No oferim detalls de la inversió feta en aquest tipus de projectes.

Tots els actors involucrats en En Som Més estem compromesos en la lluita contra l’odi i la radicalització violenta, i pensem que podem desenvolupar un paper important en la tasca de conscienciar i sensibilitzar els joves per prevenir aquest tipus de fenòmens i promoure una major tolerància, respecte i integració a la xarxa.

Pensem que aquest tipus d’iniciatives tenen una importància fonamental, ja que ajuden a conscienciar sobre alguns dels majors reptes a què ens enfrontem com a societat arreu del món. Tot això des d’un enfocament de prevenció i de foment de la tolerància, el respecte i la integració.

Som conscients de la complexitat de la matèria, que requereix una anàlisi i un treball profund, de gran abast i a llarg termini, però estem convençuts que En Som Més és un pas ferm en aquesta direcció.

El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i, en el seu nom, la Secretaria General d’Immigració i Emigració a través de l’Observatori Español del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE) exerceix les funcions de recopilació i d’anàlisi de la informació sobre racisme i xenofòbia per al coneixement de la situació i de la seva evolució; de promoció del principi d’igualtat de tracte i no-discriminació i de lluita contra el racisme i la xenofòbia, i de coordinació i col·laboració amb organismes públics i privats nacionals i internacionals.

Ha coordinat l’elaboració de “l’Estratègia Integral del Govern contra el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia i altres formes connexes d’intolerància” aprovada pel Consell de Ministres i que serveix de marc d’acció als agents públics i privats vinculats amb la prevenció i lluita contra el racisme, la xenofòbia i altres formes d’intolerància.

La Secretària General d’Immigració i Emigració coordina, a més, el comitè de seguiment del conveni marc de cooperació i col·laboració interinstitucional amb el Poder Judicial i altres ministeris del Govern implicats en la promoció d’accions contra el racisme i la xenofòbia.

Representa Espanya a l’Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA), a l’Oficina d’Institucions democràtiques i Drets Humans (ODHIR) de l’OSCE i al Grup d’Alt Nivell de la Comissió Europea. En aquest últim coordina el seguiment de la implementació a Espanya del Codi de Conducta subscrit per les empreses de tecnologies de la informació i de la comunicació (YouTube, Microsoft, Facebook i Twitter) i la Comissió Europea.

El compromís del Ministeri de Justícia en la lluita contra el discurs de l’odi ha estat un dels eixos destacats de la reforma duta a terme en el Codi Penal i altres lleis, i això ha situat Espanya a l’avantguarda en l’àmbit de tipificació penal en la lluita contra els delictes d’odi.

El Ministeri de Justícia, a través de la Direcció general de Cooperació Jurídica Internacional i Relacions amb les Confessions i per mitjà de la Fundació Pluralisme i Convivència, assumeix un paper proactiu en la tasca de promoure la llibertat religiosa. Amb aquesta finalitat, coopera amb les confessions, especialment les que tenen reconeixement d’arrelament notori a Espanya, i orienta sempre la seva tasca a la normalització de la diversitat religiosa i a la creació d’un marc adequat de convivència.

A més, el Ministeri de Justícia ha nomenat un punt de contacte per al seguiment del compliment adequat per part de les empreses de les tecnologies de la informació i de la comunicació (YouTube, Microsoft, Facebook i Twitter) del Codi de Conducta subscrit amb la Comissió Europea i que té la finalitat de combatre la narrativa terrorista i el discurs de l’odi a Internet.

El Pla Estratègic Nacional de Lluita contra la Radicalització Violenta (PEN-LCRV) es va aprovar el 2015 i el va elaborar el Ministeri de l’Interior a través del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) amb la col·laboració de tots els ministeris i d’altres Institucions.

La recerca del respecte i de l’enteniment comú mitjançant la prevenció de tots els tipus de radicalisme violent, i l’aposta per la formació en valors i la sensibilització de la societat, amb especial atenció als col·lectius vulnerables com els joves.

En el marc del Pla es va crear el denominat Grup Nacional de Lluita contra la Radicalització Violenta (GN-LCRV) com a únic òrgan nacional competent en la implementació del PEN-LCRV. Aquest està coordinat per CITCO a través de la Secretaria d’Estat de Seguretat (SES). Així mateix, el Pla preveu la creació dels Grups Locals de Lluita contra la Radicalització Violenta (GL-LCRV) per abordar la prevenció des de l’àmbit local i sota un prisma multidisciplinari.

El PEN-LCRV és un pla integral, consensuat i eficient, que atén tots els tipus de radicalismes violents, amb independència de la fase en què es trobin els processos de radicalització. Comprèn mesures concretes per aplicar en diferents espais i temps. És versàtil, ja que s’adapta segons les necessitats que sorgeixin, i presta especial atenció als col·lectius vulnerables.

L’Institut de la Joventut (INJUVE) és un organisme autònom del Ministeri de Sanitat,
Serveis Socials i Igualtat. La seva tasca està orientada a promoure entre la joventut els diferents valors de solidaritat, igualtat d’oportunitats i respecte a la diferència que han de regir la convivència en la nostra societat. Aquesta vocació està present en l’activitat de l’INJUVE a través de diferents programes i actuacions, com ara els programes d’intercanvis i mobilitat internacional, la informació juvenil, la promoció de l’associacionisme juvenil, entre d’altres, que es desenvolupen en col·laboració amb els organismes de joventut de les CA, amb ajuntaments i amb associacions juvenils.

En el terreny específic de la lluita contra els radicalismes violents i el discurs d’odi, l’INJUVE impulsa a Espanya la campanya del Consell d’Europa “No Hate”, de prevenció de la intolerància i del discurs d’odi a Internet. Juntament amb l’INJUVE, el Consell de la Joventut d’Espanya (CJE) i l’ONG Movimiento contra la Intolerancia col·laboren com a impulsors d’aquesta campanya.

En línies generals, tots els vídeos que es pugen a YouTube han de complir les normes de la comunitat que, entre altres coses, prohibeixen el contingut que incita a la violència o que promou el discurs de l’odi, infringeix drets d’autor o mostra nuesa explícita. Aquestes polítiques s’implementen amb molta cura: es revisa cas per cas el contingut notificat per la comunitat i es retira el contingut que no compleix les polítiques.

A més, el programa YouTube Contributors permet a determinats usuaris i organitzacions denunciar el contingut de diferents vídeos al mateix temps. Aquest programa es va crear perquè ens vam adonar que alguns usuaris eren molt bons identificant contingut inadequat. Solien informar-ne de manera habitual i coneixien la política de YouTube a la perfecció, així que es va decidir proporcionar-los una via més fàcil per fer aquesta tasca, de manera massiva, i alhora poder prioritzar les seves denúncies.

Per ampliar aquesta informació i conèixer més mesures per combatre el discurs de l’odi a YouTube, fes clic aquí.

Les normes de la comunitat també són extensives als comentaris als vídeos. Per mitjà d’aquesta eina, els usuaris poden notificar comentaris inadequats tant als seus propis vídeos com als vídeos de tercers. S’ofereixen també eines perquè els propietaris d’un vídeo o canal puguin administrar els comentaris: moderar-los, eliminar-ne de puntuals o inhabilitar directament l’opció que permet fer comentaris.

Hi ha polítiques clares per lluitar contra el discurs de l’odi i contra el contingut que inciti a la violència a YouTube. S’eliminen els vídeos que violen aquestes polítiques quan algú els denuncia. A més, sabem que la millor manera de prevenir l’odi i l’extremisme és treballar de manera coordinada, per la qual cosa es mantenen converses freqüents amb comunitats, governs i altres grups per valorar com es pot treballar conjuntament a l’hora de combatre aquestes amenaces. En Som Més, una iniciativa que s’emmarca dins de la iniciativa global YouTube Creators for Change, n’és un exemple.

Tenint en compte que es pugen 480 hores de vídeo per minut a YouTube, és impossible previsualitzar tot aquest contingut abans de posar-lo a disposició dels usuaris a la plataforma. El mètode més efectiu és apel·lar a la comunitat de més de mil milions d’usuaris, i comptem amb ells per denunciar el contingut que consideren que viola les normes de la comunitat. Per part de YouTube, es revisen els vídeos que denuncien els usuaris al més ràpid possible i, si efectivament es troben evidències que violen les polítiques, s’eliminen de manera immediata.

Hi ha un codi molt estricte pel que fa a la publicitat, i es pot deixar de servir publicitat en un determinat vídeo o canal si es considera que el contingut no n’és apropiat per als nostres anunciants.

Difusió d’expressions que propugnen, promouen o inciten el menyspreu, l’odi o la difamació d’una persona o d’un grup de persones, com també qualsevol assetjament, insult o amenaça d’aquesta persona o persones i qualsevol justificació de totes aquestes formes d’expressió que estigui basada, entre altres característiques personals, en la raça, el color, l’idioma, la religió o creences, la nacionalitat o l’origen nacional o ètnic, o la seva ascendència, edat, discapacitat, sexe, gènere, identitat de gènere i orientació sexual.

Partint de l’objectiu estratègic i de les finalitats marcades al PEN-LCRV, la radicalització s’entén com el procés en virtut del qual un individu assumeix un comportament, una idea o una opinió, amb caràcter radical, extremista o inflexible, que impliqui afermar-se en una postura extrema o intolerant. Així, la radicalització violenta és el fenomen en virtut del qual els individus s’adhereixen a opinions, punts de vista i idees que justifiquen de manera utilitària i moral la violència, de manera que això els pot portar a cometre actes terroristes, tal com recull la definició adoptada per la Comissió Europea l’any 2005.

Quan els usuaris observen aquest tipus de comportaments, cal denunciar-los. En primera instància, han de notificar l’existència de contingut inadequat perquè es pugui revisar. En el cas de YouTube, denunciar contingut és molt senzill.
En aquest marc, convé recordar que la Comissió Europea ha signat un Codi de Conducta amb empreses de les tecnologies de la informació i de la comunicació (YouTube, Microsoft, Facebook i Twitter) per combatre la narrativa terrorista i el discurs de l’odi a Internet, i fomentar una visió crítica dels ciutadans contra l’extremisme, especialment entre els joves.

El procés per denunciar aquest tipus de continguts a YouTube es descriu en aquest enllaç. En el cas d’altres plataformes, solen tenir els seus propis mecanismes de denúncia.